retour à la rubrique
retour page d'accueil


La Suisse quadrilingue - Die viersprachige Schweiz -
La Svizzera quadrilingue - La Svizra quadrilingua

français

Situation juridique du romanche Niveau fédéral

En Suisse, le droit des langues se base essentiellement sur l'article 116 de la Constitution fédérale, ainsi que sur des principes de droit constitutionnel non écrits reconnus par le Tribunal fédéral. La liberté des langues a un contenu diffèrent suivant qu'elle concerne les relations des particuliers entre eux ou celles entre les particuliers et l'Etat. Dans le premier cas, il s'agit du droit pour chacun de s'exprimer dans la langue de son choix. Dans le second cas, il s'agit du droit minimal d'utiliser dans un domaine précis une langue nationale minoritaire, par exemple comme langue d'enseignement ou comme langue officielle. Le Tribunal fédéral relativise l'importance de la territorialité (appartenance à un territoire linguistique), qu'il considère du point de vue constitutionnel plutôt comme un principe que comme un droit.

Depuis 1938, l'article 116 de la Constitution fédérale (art. 116 cst.) déterminait les langues nationales et officielles de la Confédération de la façon suivante:

  • L'allemand, le français, l'italien et le romanche sont les langues nationales de la Suisse.

  • Sont déclarés langues officielles de la Confédération: l'allemand, le français et l'italien.

Le 10 mars 1996 toutefois, le peuple suisse a accepté à une majorité de 76% des votants la version modifiée suivante de l'article constitutionnel sur les langues:

  • Les langues nationales de la Suisse sont l'allemand, le français, l'italien et le romanche.

  • La Confédération et les cantons encouragent la compréhension et les échanges entre les communautés linguistiques.

  • La Confédération soutient des mesures prises par les cantons des Grisons et du Tessin pour la sauvegarde et la promotion des langues romanche et italienne

  • Les langues officielles de la Confédération sont l'allemand, le français et l'italien. Le romanche est langue officielle pour les rapports que la Confédération entretient avec les citoyens romanches. Les détails sont réglés par la loi.

Comme dans la version précédente, le quadrilinguisme de la Suisse est explicitement reconnu; mais sa conservation apparaît plus clairement comme but à atteindre. La Confédération et les cantons ont désormais l'obligation formelle de collaborer pour promouvoir la compréhension et les échanges entre les quatre communautés linguistiques. Sur la base du mandat explicitement inclus dans la Constitution, la Confédération pourra à l'avenir soutenir plus efficacement le canton des Grisons et celui du Tessin dans leurs efforts pour sauvegarder leurs langues nationales. Enfin, le romanche est désormais lui aussi langue officielle de la Confédération dans les contacts entre celle-ci et les personnes et institutions de langue romanche. Des publications importantes de la Confédération, par exemple des lois ou les explications lors des votations, sont maintenant disponibles en version romanche et les Romanches ont la possibilité de s'adresser à la Confédération dans leur langue maternelle.

Le Conseil fédéral a inclus la préparation d'une Loi sur les langues officielles et d'une Loi sur la compréhension dans son plan pour la législature 1995-99. La Loi sur les langues officielles doit régler en détail l'emploi du romanche comme langue officielle de la Confédération.
D'autres articles de la Constitution fédérale ainsi que différentes lois et dispositions fédérales touchent aussi les langues nationales et officielles de la Suisse

 

deutsch

Rechtsstellung des Rätoromanischen Bundesebene

Das Schweizer Sprachenrecht beruht im wesentlichen auf Art.116 der Bundesverfassung sowie auf ungeschriebenes, vom Bundesgericht anerkanntes Verfassungsrecht. Die Sprachenfreiheit hat einen unterschiedlichen Inhalt, je nachdem ob sie auf die Beziehungen zwischen Privatpersonen untereinander oder auf die Beziehungen zwischen Privatpersonen und dem Staat angewendet wird. Im ersten Fall handelt es sich um das Recht, sich in der Sprache der eigenen Wahl auszudrücken. Im zweiten Fall handelt es sich um das minimale Recht auf Verwendung einer nationalen Minderheitensprache in einem bestimmten Bereich, z.B. als Schul- und/oder Amtssprache. Die Bedeutung der Territorialität (Zugehörigkeit zu einem Sprachgebiet) wird vom Bundesgericht relativiert und mehr als Verfassungsprinzip denn als Verfassungsrecht betrachtet.

Art.116 der Schweizerischen Bundesverfassung (Art.116 BV) legte seit 1938 die National- und Amtssprachen der Schweiz folgendermassen fest:

  • Das Deutsche, Französische, Italienische und Rätoromanische sind die Nationalsprachen der Schweiz.

  • Als Amtssprachen des Bundes werden das Deutsche, Französische und Italienische erklärt.

Am 10.März 1996 hat das Schweizer Volk mit 76% Ja-Stimmen einem revidierten Sprachenartikel der Bundesverfassung mit folgendem Wortlaut zugestimmt:

  • Deutsch, Französisch, Italienisch und Rätoromanisch sind die Landessprachen der Schweiz.

  • Bund und Kantone fördern die Verständigung und den Austausch unter den Sprachgemeinschaften

  • Der Bund unterstüzt Massnahmen der Kantone Graubünden und Tessin zu Erhaltung und Förderung der rätoromanischen und italienischen Sprache.

  • Amtssprachen des Bundes sind Deutsch, Französisch und Italienisch. Im Verkehr mit Personen rätoromanischer Sprache ist auch das Rätoromanische Amtssprache des Bundes. Das Gesetz regelt die Einzelheiten.

Wie im bisherigen Verfassungsartikel wird die Viersprachigkeit der Schweiz ausdrücklich anerkannt, deren Erhaltung wird aber deutlicher als Ziel gesetzt. Bund und Kantone werden neu verpflichtet, gemeinsam die Verständigung und den Austausch unter den vier Sprachgemeinschaften zu fördern. Der Bund kann inskünftig durch expliziten Verfassungsauftrag die Kantone Graubünden und Tessin bei der Erhaltung und Förderung ihrer Landessprachen wirksamer unterstützen. Schliesslich gilt fortan im Kontakt mit Personen und Institutionen rätoromanischer Sprache auch das Rätoromanische als Amtssprache des Bundes. Wichtige Publikationen des Bundes wie Gesetze, Abstimmungserläuterungen, usw. werden auch in rätoromanischer Sprache gedruckt und die Rätoromanen haben die Möglichkeit, sich in ihrer Muttersprache an die Bundesbehörden zu wenden.

Der Bundesrat hat die Vorbereitung eines Amtssprachen- und eines Verständigungsgesetzes in die Legislaturplanung 1995-99 aufgenommen. Mit dem Amtssprachengesetz soll die Verwendung des Rätoromanischen als Amtssprache des Bundes umfassend geregelt werden.

 

italiano

Situazione giuridica del romancio Livello federale

Il diritto linguistico svizzero si fonda essenzialmente sull'articolo 116 della Costituzione federale, nonché sul diritto costituzionale non scritto riconosciuto dal Tribunale federale. La libertà di lingua ha un contenuto diverso se concerne le relazioni fra persone private o quelle fra persone private e Stato. Nel primo caso si tratta del diritto di esprimersi nella lingua della propria scelta. Nel secondo caso si tratta del diritto minimo di servirsi di una lingua nazionale minoritaria in un campo determinato, per esempio come lingua d'insegnamento o lingua ufficiale. Il Tribunale federale relativizza l'importanza della territorialità (appartenenza ad un territorio linguistico), considerandola dal punto di vista costituzionale più come principio che come diritto.

Dal 1938, l'articolo 116 della Costituzione federale (art. 116 Cost.1) stabiliva nel modo seguente le lingue nazionali ed ufficiali della Svizzera:

  • Il tedesco, il francese, l'italiano e il romancio sono le lingue nazionali della Svizzera.

  • Il tedesco, il francese e l'italiano sono dichiarati lingue ufficiali della Confederazione.

Il 10 marzo 1996, il popolo svizzero ha però accettato con una maggioranza del 76% dei votantì la seguente versione riveduta dell'articolo costituzionale sulle lingue:

  • Le lingue nazionali della Svizzera sono il tedesco, il francese, l'italiano e il romancio.

  • Confederazione e Cantoni promuovono la comprensione e gli scambi tra le comunità linguistiche.

  • La Confederazione sostiene i provvedimenti adottati dai Cantoni Grigioni e Ticino per salvare e promuovere il romancio e l'italiano.

  • Le lingue ufficiali della Confederazione sono il tedesco, il francese e l'italiano. Il romancio è pure lingua ufficiale nei rapporti con i cittadini romanci. I particolari sono regolati dalla legge

Come già nella versione precedente, il quadrilinguismo della Svizzera viene formalmente riconosciuto, ma il suo mantenimento compare più chiaramente come scopo da raggiungere. La Confederazione ed i cantoni hanno ormai l'obbligo formale di collaborare per promuovere la comprensione e gli scambi fra le quattro comunità linguistiche. Sulla base dell'incarico esplicitamente incluso nella Costituzione, la Confederazione potrà ormai sostenere più efficacemente i Cantoni Grigioni e Ticino nei loro sforzi per conservare e promuovere le proprie lingue nazionali. Infine, il romancio è d'ora in poi anche lui lingua ufficiale della Confederazione nei suoi rapporti con le persone ed istituzioni di lingua romancia. Pubblicazioni importanti della Confederazione quali leggi, spiegazioni al momento del voto, ecc., vengono stampate anche in romancio ed i Romanci hanno la possibilità di rivolgersi nella propria lingua materna alle autorità federali.
Il Consiglio federale ha incluso la preparazione di una Legge sulle lingue ufficiali e di una Legge sulla comprensione nel suo piano per la legislatura 1995-99. La Legge sulle lingue ufficiali dovrà regolare dettagliatamente l'uso del romancio quale lingua ufficiale della Confederazione.

rumantsch

Situaziun giuridica dal rumantsch Al nivel federal

Il dretg da linguas da la Svizra sa basa principalmain sin l'artitgel 116 da la Constituziun federala e sin il dretg constituziunal na scrit ma renconuschì dal Tribunal federal. La libertad da lingua ha, tut tenor ses diever, in cuntegn different: sch'ella vegn duvrada tranter singulas persunas privatas, sa tracti dal dretg da s'exprimer en quella lingua ch'ins tscherna libramain; sch'ella vegn duvrada tranter persunas privatas ed il stadi, sa tracti dal dretg minimal da duvrar in lingua naziunala minoritara en tschertas domenas, p.ex. sco lingua da scola e/u sco lingua administrativa. L'impurtanza dal princip territorial (appartegnientscha ad in territori linguistic circumscrit) vegn relativada dal Tribunal federal e considerada plitost sco in princip e main sco in dretg constituziunal.

L'artitgel 116 da la Constituziun federala (art. 116 CF)1 determinava las linguas naziunalas ed uffizialas da la Confederaziun fin avant pauc temp sco suonda:

  • Il tudestg, il franzos, il talian ed il retorumantsch èn ils linguatgs naziunals da la Svizra.

  • Il tudestg, il franzos ed il talian vegnan declerads sco linguatgs uffizials da la Confederaziun.

Ils 10 da mars 1996 ha il pievel svizzer acceptà cun ina maioritad da vuschs da 76% la suandanta versiun modifitgada da l'artitgel da linguas constituziunal:

  • Las linguas naziunalas da la Svizra èn il tudestg, il franzos, il talian ed il rumantsch.

  • La Confederaziun ed ils chantuns promovan la chapientscha ed ils barats tranter las cuminanzas linguisticas.

  • La Confederaziun sustegna las mesiras dals Chantuns Grischun e Tessin per il mantegniment e la promoziun dal rumantsch e dal talian.

  • Las linguas uffizialas da la Confederaziun èn il tudestg, il franzos ed il talian. Per il contact cun persunas da lingua rumantscha è er il rumantsch lingua uffiziala da la Confederaziun. La lescha regla ils detagls.

La quadrilinguitad da la Svizra vegn renconuschida explicitamain sco en la versiun veglia da l'artitgel da linguas da la Constituziun federala. La Confederaziun ed ils chantuns han l'obligaziun formala da collavurar per promover la chapientscha ed ils barats tranter las quatter communitads linguisticas svizras. La Confederaziun po en pli sustegnair pli efficaziamain en l'avegnir il Grischun ed il Tessin en ils sforzs da mantegnair lur linguas chantunalas minoritaras. Il rumantsch ha obtegnì il status d'ina lingua parzialmain uffiziala da la Confederaziun: en ils contacts tranter la Confederaziun e persunas, instituziuns ed organisaziuns da lingua rumantscha vegn duvrà il rumantsch; publicaziuns impurtantas da la Confederaziun, sco las leschas federalas e las explicaziuns davart las votaziuns, vegnan redigidas er en rumantsch; ils Rumantschs sezs han la pussaivladad da s'adressar a la Confederaziun en lur lingua materna. .
Il Cussegl federal ha integrà en la planisaziun legislativa 1995 las preparativas per ina Lescha da las linguas uffizialas e per ina Lescha davart la promoziun da la chapientscha tranter las cuminanzas linguisticas svizras. La Lescha da las linguas uffizialas regla detagliadamain l'adiever dal rumantsch sco lingua da la Confederaziun.

Ces informations sont tirées du livre "RHÉTO-ROMANCHE - Facts & Figures"
documentation aimablement fournie par la Ligue Romanche, 7001 Coire.

 

Page créée le 20.11.01
Dernière mise à jour le 20.06.02

© "Le Culturactif Suisse" - "Le Service de Presse Suisse"